Aquesta tècnica es realitza èr a controlar el pacient i estudiar la progressió de la malaltia. Compren diferents tècniques que permeten obtenir fotografies del cervell per a analitzar la seva estructura i funcionalitat..

 

 

Tècniques de neuroimatge

 

 

• Imatge estructural: permet veure el volum i la pèrdua de cèl·lules del cervell.  És una tècnica més sensible als canvis produits en estats inicials en pacients de Corea de Huntington que la tècnica de la imatge funcional.

 

• Imatge funcional: permet analitzar el funcionament del cervell i la disfunció cel·lular.

 

Els estudis de neuroimatge estructural en el cervell mostren la mida dels ganglis basals.  Els danys en els ganglis basals determinen la durada de la malaltia, la severitat de les alteracions en el moviment, el grau de demència, la longitud de les repeticions del triplet CAG i la capacitat cognitiva

 

El  handicap més gran de la Corea de Huntington es que el seu diagnòstic és tardà de manera que quan aquest es realitza, el 50 % de les cèl·lules estan mortes. 

 

 

 

Diffusion tensor imaging

 

 

És una tècnica no invasiva que permet l'estudi in vivo de l'organització microestructural del teixit.  Amb aquesta tècnica s'ha vist que els pacients que encara no manifesten la malaltia presenten una pèrdua significativa de matèria blanca.  Les alteracions morfològiques sutils apareixen abans que la mort neuronal.

 

En pacients de Corea de Huntington, les anàlisis exploratories cerebrals podrian emfatitzar reduccions en anisotropia de la càpsula interna, de la materia blanca frontal subcortical i del tàlam. Els pacients de Corea de Huntington presenten anisotropia funcional en el putamen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les anàlisis de volum cerebral han demostrat que l'estructura que presenta una major pèrdua de volum és l'estriat.

El canvi més significatiu en pacients és la pèrdua de volum en la regió dels ganglis basals.  Les diferents estructures cerebrals poden contribuir a la malaltia de forma conjunta o de manera independent.

L'edat de diagnòstic depen del grau de pèrdua de volum en estructures cerebrals i s'ha vist que la pèrdua de volum de matèria blanca permet establir un primer diagnòstic de la malaltia en pacients que la pateixin. En definitiva, l'estudi de pèrdues de volum en matèria blanca permet fer el diagnòstic abans que el que es faria  estudiant l'estriat. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La atrofia de la matèria blanca i la .reducció cortical contribueixen de manera independent al diagnòstic .  S'ha trobat reducció cortical en pacients que encara no manifesten la patologia.  En definitiva, els individuus afectats pateixen una atròfia de l'estriat i de la matèria blanca cerebral molt més ràpida.

 

 

Several positron emission tomography

 

 

Aquesta tècnica mesura les emissions radiactives emitides per compostos metabòlics actius que han estat transferits a la sang.  Les mesures obtingudes per PET estarien alterades en individuus afectats per Corea de Huntington abans de les manifestacions motores.

 

Les mesures que inclou són l'anàlisi de la unió de benzodiazepina perifèrica utilitzant PK (C-(R)-PK1119) el metabolisme de la glucosa i la unió al receptor de dopamina D1/D2.  Els pacients amb Corea de Huntington presenten entre un 2.3-10.9% de canvis en aquestes mesures per any.  El descens en la utilització de glucosa és un indicador de Corea de Hantington i apareix abans de la pèrdua de teixit (mesurat per imatge estructural)

 

 

 

MRI Funcional

 

Aquesta tècnica permet detectar patrons d'activació cerebral anormals associats a pre-corea de Huntington i a corea de Huntington.

 

S'han trobat diferències en els patrons d'activació cerebral en pacients amb Corea de Huntington com per exemple, una disminució de la connectivitat funcional que genera una mala activació de les funcions cerebrals.  Alguns individuus amb pre-corea de Huntington presenten una disminució de l'activació de l'estriat i l'augment d'activacions en les regions corticals durant l'execució d'una tasca concreta. 

 

 

Font: Paulsen, 2010